Les autopistes conformen la imatge paisatgística dels espais recorreguts, al estructurar-ne la visió i comunicar-ne les característiques formals, biogeogràfiques o antròpiques més rellevants. Es tracta d’una visió específica del territori, d’una lectura difícilment equiparable a d’altres vivències, d’un paisatge propi. 

Aquesta comunicació planteja un mètode basat en la seqüència per a caracteritzar aquells elements i espais visibles des de la via que són claus en l’experiència visual d’un determinat viatge. L’enfocament inclou l’espai de la infraestructura entès en un sentit ampli i se centra en aquells aspectes que depenen tant de les característiques de l’autopista com del territori travessat. La metodologia, que es pot replicar en d’altres contexts dinàmics, té com a objectiu promoure un disseny de la carretera i els seus espais associats que augmenti la consciència del viatge i la interrelació via/entorn.

La lectura seqüencial ofereix un punt de partida per a reconsiderar el viatge al llarg de l’autopista com una experiència amb qualitats estètiques, relacionals i dinàmiques pròpies. L’èmfasi rau en el disseny i impacte de les superfícies i elements contigus a la infraestructura en la percepció de l’espai visible des l’autopista. Aquest enfocament permet analitzar les característiques del trajecte des del punt de vista de l’arquitectura del paisatge i introdueix una nova escala per a l’estudi de la relació via/entorn, més pròxima i atenta a les qualitats específiques d’un determinat tram.