Durant gairebé 40 minuts, el públic assistent a la conferència de Jordi Badia va quedar absort per la quantitat d'idees, reflexions i imatges que va deixar anar, una rere l'altra. L'arquitecte, editor del bloc hicarquitectura i fundador de l'estudi BAAS va voler deixar palès la importància de la "porositat de l'arquitectura". Per Badia, la ciutat, els edificis, els espais... "no han de mantenir-se inalterables amb el pas del temps. Al revés: s'han de fondre en l'entorn i adaptar-se".

Badia va destacar com evolucionen les premisses. Si fa uns anys, "els arquitectes volien ser moderns, ara és el contrari". I ho va exemplificar: ara ningú arrasaria els centres històrics per construir ciutats modernes. Ara, tothom vol viure als centres històrics perquè "transmeten uns valors". La ciutat moderna, per Badia, és un concepte caduc que es va ensenyar durant molts anys a les escoles d'arquitectura. "La modernitat ha construït els nostres suburbis en inhumans", diu. Per això, Badia veu un repte treballar en ciutats denses on es pot aprofitar que les fàbriques marxen dels centres "deixant espais d'oportunitats". Els arquitectes han de treballar, diu, amb l'aire que queda a dins dels edificis i entre els edificis, i no tant amb les façanes. "Les ciutats es defineixen pels seus espais buits, places... i és allà, en la repetició de baranes, persianes, colors, materials... quan es construeixen espais públics de qualitat", ha destacat.

Badia creu que la figura de l'arquitecte té sentit a peu pla: "cal ser crítics i evitar la mirada de Déu, per sobre de la ciutat, i recuperar la mirada a l'altura dels ulls de la gent". 

Badia repeteix constantment en el seu discurs la importància de les textures que el temps acumula en una ciutat analitzada amb el pas del temps. Per això, creu que els arquitectes han de poder preveure com els edificis s'aniran adaptant amb els anys a l'entorn, "com Miquel Barceló ho fa en els seus quadres".

Una assignatura pendent de l'arquitectura, per Badia, és recuperar l'estima de la ciutadania després de dècades construint "els edificis més alts, amb els materials més artificials i amb les formes més idiotes". Per això, reclama recuperar la construcció que "gasta el màxim possible en mà d'obra i el menys possible en materials artificials". Un exemple és la volta catalana en el seu moment (poc material i molta destresa) o la ceràmica (la terra cuita, amb textures impossibles d'aconseguir amb materials artificials). La importància dels materials, les formes, els colors... tots els detalls són rellevants per Badia. "L'abigarrament i les textures tenen molt a veure amb el confort", sentencia.

L'arquitecte insisteix que el món viu canvis profunds semblants als que va suposar la revolució industrial, especialment en el camp de l'arquitectura, llavors i també ara: "cal una arquitectura diferent". Badia demana als arquitectes que deixin de fer arquitectura i comencin a "fer ciutat". I fa un símil futbolístic: cal deixar de jugar individualment i passar a jugar en equip.

L'escalfament global, les migracions i la seva gestió política, l'especulació immobiliària, etc... suposen gran indignació per a la ciutadania. "Tot plegat no ens diu quina ciutat volem però sí quina no volem. Però sabem que ha de ser una ciutat que no ens mati de càncer, on es pugui caminar, que els vehicles no ocupin bona part de l'espai, amb mercats al carrer...", diu Badia. Per això, reclama donar respostes sense perdre la creativitat i la qualitat.

Podeu veure la conferència de Jordi Badia aquí.