L'arquitecte madrileny Juan Herreros va obrir la jornada de cloenda del Congrés d'Arquitectura, i ho va fer amb una conferència sobre l'interès general de l'arquitectura i els seus valors per millorar les ciutats, el territori i la vida de les persones.
L'arquitecte va quedar meravellat de les obres del Mercat de Sant Antoni, escenari de l'acte: "quan alguna cosa està en construcció és un moment inquietant que consumeix l'energia de molta gent per fer possible alguna cosa nova que romandrà en el temps i que es va construir amb molt esforç". Per a Herreros, aquesta és la complexitat de l'arquitectura: tirar endavant un projecte. Una complexitat que, ara, en aquests temps de canvi, demana tota l'atenció dels arquitectes. Per a Herreros, la complexitat de les noves tecnologies no és la part física (programes d'ordinador, aparells...), sinó com aquestes operen en la societat i la transformen d'una manera completament desconeguda fins ara. "El futur de l'exercici de l'arquitectura és sense dibuixos, sense presència física i sense el control de la totalitat del projecte", va assegurar. Hi ha sistemes de producció en temps real que permeten prendre decisions al moment, fins i tot sense ser-hi present a l'estudi, en les reunions amb els clients o, fins i tot, a l'obra. "Tenim una manera de pensar global que ens permet treballar en altres contexts, dirigir equips locals de forma remota". Segons Herreros, ha quedat desfasat el mite de l'arquitecte que vol controlar-ho tot. Ara hi ha l'oportunitat de desenvolupar projectes amb contingut experimental que impliquen compartir el terreny amb altres equips.
Herreros va posar com a exemples el Centre Internacional de Convencions de Bogotà, o la Torre Banco Panamà. Són edificis que es van planejar en mans de molts despatxos d'arquitectes i professionals d'altres disciplines, cadascú dedicat a la seva parcel·la però que, alhora, permeten adaptar-se als nous temps i anar evolucionant amb les necessitats del moment. I explica que, en els projectes que desenvolupen des del seu estudi, ja només dibuixen un parell de plantes, alçats i seccions... Després, la distància els permet estandaritzar les formes, com van fer a Panamà. Al CICB es van eliminar rampes, escenaris, butaques... per passar a ser un espai més polivalent que el clàssic centre de convencions. D'aquesta manera, l'edifici va aconseguir integrar-se amb la ciutat i la seva gent. "El contrast entre la visió globalitzada i el coneixement local, fa la lectura de l'entorn des de diferents perspectives", destaca Herreros.
"La funció fonamental de l'arquitecte ja no és convèncer els altres que el seu projecte és el millor, sinó escoltar i retornar una anàlisi del que necessita una ciutat". Per això, per a Herreros és essencial el treball en equip i no, "com passava abans, que l'arquitecte estava envoltat d'ajudants que li resolien els problemes". "L'arquitecte ara és més aviat un DJ i fa el que pot amb el que té. Ja no es troba a dalt, sinó al costat. Ha caigut el mite de l'arquitecte director d'orquestra".
Per a Herreros, el pensament global és una de les seves estratègies per explorar el futur de les ciutats. "Cal entendre que quan fem alguna cosa a la cantonada, aquesta forma part del món. I quan fem alguna cosa a l'altra punta del món, aquesta diu molt d'allà i de nosaltres". Per això, demana reconnectar el petit esforç de qualsevol arquitecte, "perquè té una força enorme". "Hem d'explicar a la societat en què consisteix exactament la nostra feina i que sàpiguen què podem fer per a ells. L'arquitectura ha de ser essencial en la construcció del futur, un futur que sabem que és complicat. Per això, necessitem que la nostra professió sàpiga què podem fer per els altres".
Trajectòria
Juan Herreros és doctor arquitecte i catedràtic de projectes a l'ETSAM, professor a la GSAPP de Columbia University a Nova York i soci fundador de Estudio Herreros. Ha estat professor convidat per la Universitat de Princeton, la ITT de Chicago i l'Architectural Association de Londres, entre altres. Els seus treballs han estat massivament publicats, premiats i exposats en mostres individuals i col·lectives, entre les quals destaquen les Biennals d'Arquitectura Espanyola i Iberoamericana, el MACBA, el MOMA de Nova York i diverses Biennals de Venècia. Les seves obres més destacades són el Museu Munch, a Oslo; el Centre Internacional de Convencions Àgora, a Bogotà; la Galeria d'Art Carreras Múgica, a Bilbao; la Torre Banco de Panamá; la instal·lació 'Dialogue Architecture' a la Biennal de Venècia, i l'Espai Públic 'Communication Hut' a Corea del Sur, entre moltes altres.
Podeu veure l'enregistrament de la ponència de Juan Herreros aquí.