Motivacions
El valor de l’arquitectura depèn de la seva capacitat de sintonitzar amb les necessitats de la societat i donar-hi resposta. L’arquitectura és cultura: constitueix els símbols d’un poble, la tradició, el patrimoni i la forma de vida. L’arquitecte treballa amb la ciutat i l’habitatge, amb la geografia, el paisatge i l’urbanisme, amb la llei, amb l’economia i el medi ambient, amb el confort i la bellesa, amb la paraula i la tecnologia. L’arquitecte és, en definitiva, tècnic i humanista. Per això, ara més que mai, és necessari que el col·lectiu tingui capacitat d’adaptació i faci arribar la seva vocació de servei al conjunt de la societat.
Creiem que és moment d’organitzar un congrés d’arquitectura – sense majúscules i sense fronteres– d’arquitectura i no pas d’arquitectes; perquè es tracta d’analitzar i reflexionar transversalment i des de moltes disciplines sobre tot allò relacionat amb els canvis de país, la sostenibilitat i la lluita pel canvi climàtic, la renovació dels edificis i barris existents, el dret a l’habitatge digne i adequat a una ciutat equitativa, sense desigualtats provocades pel sistema econòmic, amb benestar, autosuficient, saludable, de processos participatius, i en un marc professional ben regulat d’on es destaquin els valors socials i culturals de l’arquitectura.
Motivacions
Història
El Congrés enllaça amb una llarga tradició de trobades i simposis els quals han anat puntuant l'acció de les institucions i la professió.
Situació de canvi
L’arquitectura ha iniciat el segle XXI afrontant un canvi radical en els seus objectius i prioritats.