Actualitat

Aquest treball té per objecte estudiar el model de desenvolupament urbanístic i els processos urbanitzadors que s’han dut a terme en els pobles petits, de menys de 500 habitants o també anomenats micropobles, on el seu entorn paisatgístic conté realment un grau de fragilitat important alhora de poder acollir i integrar noves intervencions urbanístiques i nous processos de desenvolupament urbanístic o edificatoris.

S’elabora l’estudi en base a la hipòtesi que no s’ha seguit un model de planejament capaç d’adaptar-se a les especificitats d’aquests entorns i que, per tant, ha generat importants alteracions i afectacions, desencadenant una pèrdua de la riquesa paisatgística i dels seus valors identitaris, qüestió que causa un gran prejudici per al futur desenvolupament sostenible d’aquests indrets, ja que en moltes ocasions s’ha manllevat la qualitat paisatgística com a principal recurs i també valor del que es disposava.

Alhora es vol confrontar amb una nova cultura del territori que és coincident amb uns canvis profunds, derivats d’una crisi en el context econòmic, social i cultural de la nostra societat i que, per tant, demanda de noves aproximacions i d’una revisió dels cànons i criteris a l’hora de planificar i ordenar el territori. Per això el treball també vol contribuir a la proposta d’alternatives i solucions capaces de superar l’impàs actual vers un model d’integració paisatgística de l’urbanisme a l’escala local que pugui ser més sostenible i coherent amb les capacitats i necessitats de cada territori, i en concret dels micropobles catalans, pels reptes als quals s’ha d’enfrontar la protecció, l’ordenació i la gestió de l’urbanisme i del paisatge del futur.

En aquest sentit l’estudi no pretén contenir i definir totes les possibles casuístiques que es poden donar als micropobles catalans en relació a la integració paisatgística del seu desenvolupament urbanístic, sinó més aviat establir una sèrie de criteris o pautes generals en base a l’anàlisi i proposta de temes clau i, per mitjà d’exemples concrets, posar de manifest que és possible un model més coherent, responsable i sostenible; no basat només en l’estudi de l’objecte d’allò que encara ha de ser construït, sinó a partir de la matriu territorial existent que ja incorpora l’entorn paisatgístic del micropoble.