Amb la sala d'actes plena a vessar el doctor arquitecte i catedràtic de projectes de la UPC i soci fundador d'Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carles Ferrater, ha obert la seva conferència. I ho ha fet per parlar de dues qüestions que considera essencials: la transversalitat i la interdisciplinarietat de l'arquitectura com a eixos per seguir avançant.
Ferrater té clar que l'arquitectura del futur "serà híbrida, mestissa o no serà". Els processos actuals de la professió són complexos, van des de la participació ciutadana al cooperativisme amb lleis que fins ara ni els contemplaven. Per això, l'arquitecte ha destacat la importància de la nova llei de l'arquitectura, "amb un nou esperit".
Carles Ferrater considera prioritari deixar de banda "els egos i fomentar la col·laboració entre totes les disciplines" que participen en un projecte per tirar endavant. Per això, ha articulat la ponència en quatre experiències pròpies: el Jardí Botànic de Montjuïc, el campus audiovisual Imagina del 22@, la transformació del passeig marítim de Benidorm i la remodelació del front marítim de l'Escala. En tots aquests casos, Ferrater atribueix l'èxit a la participació de múltiples disciplines més enllà de l'arquitectura. En el projecte del Jardí Botànic, l'arquitecte ha explicat que van participar biòlegs, botànics, paisatgistes, horticultors i arquitectes. "La tasca de mediació entre tots ells, va ser la clau de l'èxit del projecte", ha explicat Ferrater. Amb els anys, ha explicat l'estructura inicial del jardí va desaparèixer i l'ornamentació vegetal es va convertir en l'autèntica estructurade l'espai. En el cas del 22@, la transversalitat d'operadors va marcar el projecte, amb promotors públics i privats, amb interessos diferents, i diversos despatxos d'arquitectura col·laborant tots alhora.
Per aquest arquitecte català de prestigi internacional, en aquests moments de canvis socials profunds, "els arquitectes han anat abandonant responsabilitats pròpies que els han impedit penetrar en determinats àmbits com el paisatgisme, l'interiorisme, la sostenibilitat o els processos constructius, refugiant-se en les administracions locals, petits despatxos o en les escoles d'arquitectura". Tot i això, Ferrater ha animat als arquitectes "a fer més de mediadors i no tant de directors d'orquestra, ja que, en definitia, els arquitectes són els més preparats per entendre l'objectiu final: acabar una obra i que es converteixi en ciutat." Com en el cas de l'edifici Imagina: va nèixer de forma autònoma i ara és part de Barcelona.
Podeu veure la conferència de Carles Ferrater aquí.