La jornada de síntesi dedicada al compromís de servei dels arquitectes amb la societat, els valors culturals que aporta l'arquitectura i la cerca per una civilització més sostenible i equitativa va ser dijous 24 de novembre. Durant el dia, es van celebrar tres taules, sobre Patrimoni, Difusió i educació i Valors.
Patrimoni
La primera taula del matí va ser conduïda per Antoni Vilanova, arquitecte especialitzat en Rehabilitació i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic i president de l'AADIPA. Vilanova va destacar la necessitat de generar col·laboracions interdisciplinàries per garantir le patrimoni de casa nostra. La Subdirectora General de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic en el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar, va parlar del paper de l'administració pública en la direcció, planificació estratègica i acompanyament en els processos de preservació del patrimoni. En la mateixa línia, l'arquitecta i membre de l'AADIPA, l'Agrupació d'Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, Gemma Serch, va demanar "mantenir el fràgil equilibri dels valors dels béns culturals enfront de la mercantilització". Serch va presentar la seva experiència en el projecte de restauració de la casa Puig i Cadafalch a Argentona. Juntament amb Mercè Zazurca, arquitecte en cap de la restauració. Zazurca va reclamar "aixecar ponts i treballar conjuntament" i va explicar l'ecosistema de bones pràctiques en les intervencions en patrimoni.
Jordi Portal, arquitecte i un dels directors del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònico AADIPA, va explicar les dues edicions anteriors i va recordar que l'objectiu d'aquest certamen és contribuir a la difusió de la bona pràctica en el sector. El també membre de l'AADIPA, Jordi Morros, va parlar dels criteris necessaris per a la intervenció en el patrimoni, de la cartografia com a eina imprescindible i va ressaltar la importància que te l'Institut Cartogràfic de Catalunya, ja que es pot consultar de manera gratuïta i disposa d'eines d'alt valor, una singularitat que cal aprofitar
Jacqueline Pacheco va presentar les conclusions de les jornades 'Arquitectura i memòria' i va revisar les estratègies que cal adoptar en la investigació, documentació, intervenció i gestió del patrimoni arqueològic des del punt de vista arquitectònic. "La nostra tasca no és més que transmetre a les generacions futures el que les altres generacions ens han deixat", va dir Pacheco.
El delegat dels Grups de Treball dels Districtes del COAC, Sergi López Grado va presentar l'acte organitzat per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona sobre Equipaments Públics, i va destacar la necessitat de "repensar la seva distribució, el seu sentit col·lectiu, disseny o gestió per avançar en una ciutat cada vegada més arrelada als veïns". Per la seva banda, Esther Menduiña, membre de la Research on European urban integration of Refugees, va dedicar la seva ponència a la necessitat d'integrar els refugiats a les ciutats.
L'arquitecte Enric Mir, expert en rehabilitació, va presentar les idees principals del Llibre Blanc de la Rehabilitació que està elaborant el Col·legi d'Arquitectes, i va reclamar "trencar les fronteres entre rehabilitació i restauració".
El president de l'Associació Catalana de Facility Management, Lluís Dalmau, va presentar la vissió patrimonial d'aquesta figura i va demanar integrar-la en tots els projectes de preservació del patrimoni. "Totes les organitzacions tenen un gestor de RRHH i d'economia, per ser eficients i sostenibles necessiten també un Facility Manager". Per Dalmau, l'arquitecte és una figura clau per la gestió integral i transversal dels espais construïts"
L'arquitecta i experta en història de l'arquitectura, Anna Rovira, va denunciar que "si l'usuari no te consciència del patrimoni, aquest desapareix. Si no hi ha ús, no hi ha identitat"