La primera taula de debat de les Jornades de Síntesi del Congrés d'Arquitectura s'ha celebrat aquest dilluns 21 de novembre i ha girat al voltant dels reptes de l'arquitectura, les necessitats i objectius als quals ha de donar resposta ara i en el futur. I ho ha fet des de mirades diverses: el regidor d'Arquitectura, paisatge Urbà i Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona i president de la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Dani Mòdol, la fundadora i directora de l'agència de comunicació Pati Nuñez, especialitzada en arquitectura, Pati Nuñez, el director de l'Arts Santa Mònica, Jaume Reus, i l'estudiant d'arquitectura, Martí Obiols. Tots quatre han fet una breu presentació que ha donat peu al debat posterior, al qual s'ha sumat també l'arquitecte Agàpit Borràs i, des de la platea, una vintena de participants més. El debat l'ha moderat el director del Congrés, Roger Subirà.
Per Pati Nuñez, el repte actual de l'arquitectura és ser percebuda com una disciplina útil, perquè ara "els ciutadans no arquitectes no ens perceben com voldríem." Per Nuñez, els arquitectes han perdut la capacitat d'influir i ara toca recuperar la connexió amb la societat. Cooperatives d'arquitectes com La Col o el projecte d'Arquitectes de Capçalera que s'ha presentat en el marc del Congrés, "tenen un caràcter assistencial" en un moment necessari "però cal avançar i reconnectar". Per això, Pati Nuñez reclama un plantejament global del paper de l'arquitecte per tornar a introduir-se allà on es prenen les decisions. Nuñez ha picat l'ullet al seu company de taula, Dani Mòdol, a qui ha considerat ("per provocar") l'arquitecte més influent de la sala, referint-se a la seva vinculació amb la política i, per tant, "en la presa de decisions".
Dani Mòdol ha seguit amb un discurs semblant, destacant la necessitat de vèncer aquesta dinàmica de descrèdit "vinculada a la bombolla immobiliària", per la "via de prestigiar-nos". Per Mòdol, aquesta autojustificació permanent té un límit perquè no tot és reivindicar la tasca social dels arquitectes". "Cal empoderar-nos sense demanar perdó, recuperar l'orgull de la professió i no fer-ho des de la submissió", ha sentenciat Mòdol.
Martí Obiols ha fet una ferma defensa de la figura de l'arquitecte, a qui no creu que se'l consideri "culpable de la crisi". Més aviat "la culpa és dels polítics, lligats de mans i peus a les entitats bancàries, les promotores...". Obiols també ha fet referència a la situació dels joves arquitectes i els estudiants d'Arquitectura, que "naveguem entre la tempesta" amb aquesta situació de trànsit que "ens està permetent aprendre molt i conèixer el model que no volem replicar".
En aquest sentit, Jaume Reus ha reclamat tornar a vincular la figura de l'arquitecte a l'art, entès com a creador ("que no estrella o geni"), i que per tant, s'hauria de vincular amb altres artistes, com músics, escriptors... El director de l'Arts Santa Mònica considera que sovint la figura de l'arquitecte està menystinguda. Per Reus, l'arquitecte "ha reduït el seu propi camp d'actuació, s'està delimitant a l'hora de definir-se alhora que deixa de cobrir camps d'actuació". El director de l'Arts Santa Mònica ha destacat que l'arquitecte "ha de ser útil i funcional però també ha de fer art".
Quan s'ha obert el debat, la secretària del COAC, Assumpció Puig, ha destacat que els arquitectes "hem tingut una manera de fer massa endogàmica i sempre se'ns ha reconegut com a una mica diferents". Per Puig, ara el repte és fer un pas endavant "cap a la influència i adoptar una posició de lideratge en el pensament". Per la seva banda, l'arquitecte Carla Habif Hassid ha insistit en què "col·lectivament hem de ser valents i posicionar-nos però fent edificis no ens podem equivocar". En la mateixa línia la també arquitecta Mariona Benain ha reivindicat el paper i la influència de l'arquitecte des de la professió. Dani Mòdol, en aquest context, ha destacat que cal anar "amb compte amb el populisme" tant a la política com a l'arquitectura" i que "el problema de fons és que no tenim feina per tothom" per això "intentem trobar solucions entre tots". Agàpit Borràs ha puntualitzat: "hi ha feina per tots els arquitectes? Abans si; ara, segurament no. Ens hem d'adaptar a aquesta nova realitat. Com molts altres col·lectius"
Per Agàpit cal "saber generar confiança i està present", participar en la presa de decisions, amb els Ajuntaments, amb la participació ciutadana... "El compromís social el tenim; de vegades ens falta posar-ho a la pràctica", ha dit.
L'arquitecte i editor Fèlix Arranz ha tancat l'acte recordant que l'arquitecte eé una figura molt antiga que està basada en models d'autoritat i de moral. El model de comportament que fem servir és molt important. I tenim una gran capacitat d'arbitrar".