El desenvolupament del territori i l'espai públic va ser el tema central de la conferència del català Enric Batlle, que va girar al voltant de tres eixos: l'ecologia, el lleure i la producció. “La voluntat per preservar els espais que tenim, ha de ser prioritària, cal retornar vida a uns paratges sovint oblidats per la ciutadania”, va reclamar. Batlle va parlar de la necessitat d'actuar sobre paisatges degradats, no només sobre els terrenys verds i agrícoles. L'arquitecte va posar d'exemple el projecte del fotògraf Sebastiao Salgado que va plantar dos milions d'arbres a la finca del seu pare al Brasil, maltractada per la sequera, i que va permetre recuperar centenars d'espècies de plantes i arbres i retornar animals a la zona. “Tenim la capacitat de tornar a canviar tots els espais del món”, va insistir Batlle. Per aquest arquitecte barceloní, qualsevol escusa, “com un balcó”, és bona per fer crèixer verd.
A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha 636 km2 estan ocupats per un gran nombre d’assentaments urbans de tot tipus i per una densa xarxa d’infraestructures i serveis. No obstant això, en aquest territori densament ocupat encara hi ha un sistema d’espais oberts que ocupa més del 52% de la superfície total. Es tracta, doncs, d’una de les metròpolis amb més espais verds d’Europa. Aquesta infraestructura verda metropolitana, d’una gran riquesa ambiental i social, està formada per Collserola, el Garraf, la serralada de Marina, el Llobregat, el Besòs, les rieres i els rierols, les platges metropolitanes, el Parc Agrari del Baix Llobregat, la xarxa de parcs metropolitans, a més d’altres espais de naturalesa més urbana com els carrers, les places, les cobertes enjardinades o els balcons. Tots aquests espais configuren una infraestructura verda interconnectada, amb més de 60 hàbitats diferents on viuen més de 5.300 espècies, molt rellevant per a l’ecologia, el lleure i la producció de la metròpolis.
Batlle va destacar la necesitat de recuperar els espais verds i acostar-los a la ciutat. “Ara es pot fer energia amb cobertes verdes o tenir un hort, tothom vol menjar de kilòmetre zero. Pot ser una mdoa, però aquesta moda és molt positiva. Hem de menjar el que es fa ca Catalunya. El nostre país no es salvarà amb normatives. Se salvarà menjant-nos-el”, va remarcar. Enric Batlle va destacar la necessitat de comprar aliments de proximitat, mobles dissenyats amb virtua de Collserola... “Tot es pot fer amb materials que tenim al nostre entorn”, va dir.
Batlle va parlar dels limits estratègics dels seus projectes, aquells on conflueixen dues situacions que volem, com la ciutat i els espais que volem. “Es tracta de no estar al lloc: s'ha d'estar al límit”.
En aquesta línia, Enric Batlle ha comissariat l’exposició Metròpolis Verda, que mostra la diversitat d’aquests espais oberts metropolitans i explora els reptes que es plantegen per a una metròpolis que vol un territori més accessible, saludable i, en definitiva, habitable. L’objectiu de l’exposició , que s'emmarca en els actes del Congrés d'Arquitectura, és divulgar aquesta nova mirada sobre els espais lliures, no com a residuals, sinó més aviat com a espais vertebradors de la metròpolis i escenaris plens de vida, lleure, natura i producció.
Podeu veure l'enregistrament de la ponència d'Enric Batlle aquí.