El Congrés d'Arquitectura va encarregar a Josep-Lluís Mateo una reflexió sobre els valors de l'arquitectura. Un repte no exempt de dificultats, com va reconèixer el degà del COAC, Lluís Comerón. Però Mateo va estar a l'altura de l'encàrrecamb molta precisió, serenitat i, per què no, també intimitat. Ho va fer "en abstracte", no des del seu punt de vista personal ni professional, com va explicar.

L'arquitecte de Barcelona va parlar de la relació de l'arquitectura amb la societat, i què podria o hauria de canviar per adaptar-se als nous temps i poder així aconseguir estretar aquest vincle entre una i altra, un vincle que en els darrers anys s'ha anat eixamplant. Per Mateo, "l'arquitectura és la construcció del món i com a tal, l'expressió de la societat que reflecteix els valors del moment: l'avarícia, la tristesa, les pors..." L'arquitectura, per definició, construeix, expressa i formalitza la societat, va dir. Mateo veu en l'arquitectura el mitjancer necessari "per a la cerca de millors mons possibles". I va parlar de l'encaix en els nous temps, on prenen força els moviments socials de participació ciutadana, "una eina molt adequada per a definir problemes i necessitats actuals". En aquests contextes, "l'arquitecte és l'únic capaç de generar els projectes, de formalitzar-los", per donar resposta al que demana la gent.

Trajectòria

Josep Lluís Mateo és doctor arquitecte i fundador de mateoarquitectura, professor de la ETHZ des del 2002 i autor d'una gran varietat de publicacions. Mateo va estudiar a l'ETSAB, on és professor des de 1984. Va ser editor de la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme de 1981 a 1990, editada pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. La seva obra s'emmarca en un cert racionalisme eclèctic, hereu de l'arquitectura racionalista, un estil que defensa la relació entre construcció i arquitectura, amb especial èmfasi en la composició, destacant el compromís entre tradició i modernitat, així com el caràcter urbà de l'arquitectura. Mateo fa un tractament conceptual de l'arquitectura, qüestionant la idea de bellesa tradicional i assumint la lletjor de l'arquitectura de perifèria, com es reflexa en la reconversió de la fàbrica Can Felipa en Centre Cívic del Poblenou (1984-1991) i en el complex multifuncional del carrer de Joan Güell (1989-1993), tots dos a Barcelona. Pel Fórum Universal de les Cultures del 2004 va projectar el Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (2000-2004), amb una estructura metàl·lica de traçat irregular i formes ondulants que oculta els elements subjectants, generant a l'interior uns grans espais diàfans de disposició flexible.

Podeu veure la ponència de Josep Lluís Mateo aquí.