Posar punt final a sis mesos de procés participatiu d'un congrés que se celebra cada vint anys era, si més no, un repte. La data escollida: divendres 25 de novembre, com a cirereta del pastís d'una setmana intensa de debats i conferències. El lloc, un escenari de luxe: el Mercat de Sant Antoni... en obres. Un espai privilegiat perquè poca gent hi havia accedit abans. En l'espai subterrani on es va celebrar la cloenda del Congrés quedaven al descobert restes arqueològiques de diverses èpoques, com la paret del baluard de Sant Antoni de l'antiga muralla de la ciutat i, paral·lelament, un tros del mur de contenció de les terres de la segona muralla, tots dos il·luminats durant tota la nit.

El 25 de novembre serà recordat per ser la data de clausura del Congrés d'Arquitectura 2016 però, sobretot, per establir les bases de l'arquitectura que ve. El degà de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón, va presentar davant de 800 assistents les conclusions d'aquests sis mesos de procés participatiu.

Comerón va celebrar que la Llei d'Arquitectura, actualment en tràmit al Parlament de Catalunya, deixa palès que "l'arquitectura revesteix interès general", evidenciant la seva necessària funció social en la millora del bé comú. Aquest caràcter "ha de ser compartit per tothom, institucions, professionals i ciutadania, fent necessaris nous instruments de difusió, ensenyament i comunicació", va destacar el degà. Els arquitectes "estem compromesos amb el desenvolupament de l'entorn urbà sostenible, equitatiu i inclusiu", va dir Comerón.

El degà del Col·legi d'Arquitectes va fer un repàs de totes les conclusions que han anat dibuixant, durant la setmana de síntesi del congrés i fruit del centenar d'actes celebrats i comunicacions rebudes durant aquests sis mesos, el futur de l'arquitectura. Així, el degà va parlar de la qualitat dels concursos d'arquitectura, "l'instrument necessari per a la preservació i millora del patrimoni col·lectiu públic", que reclama "processos de qualitat i transparents i la presència de jurats qualificats"; de les "potencialitats del planejament intermunicipal" per garantir la qualitat i continuïtat dels serveis que afecten un territori comú; de la rehabilitació com a "instrument per garantir les prestacions futures dels edificis"...

El degà també va destacar en el seu discurs el repte global de la mitigació del canvi climàtic, la Nova Agenda Urbana i el dret a l'habitatge, "que reclama mecanismes que garanteixin l'accés i l'estabilitat", com algunes de les prioritats. Lluís Comerón va tancar la seva exposició i va donar pas al president de la Generalitat, que fa fer el parlament institucional de cloenda del Congrés d'Arquitectura 2016.

L'acte el va conduir el presentador -i enamorat de l'arquitectura- Òscar Dalmau, qui va destacar el pas endavant que ha fet el Congrés a l'hora d'incloure la ciutadania en el debat de l'arquitectura: "calia treure-la del búnquer i acostar-la a la gent". Per Dalmau, l'arquitectura és l'únic art del qual no et pots abstraure: "tot és arquitectura, des que naixem un hospital fins que morim en un cementiri, passant per l'escola, casa nostra, la feina..." i per tant, tos hem d'implicar-nos en els espais que vivim.

Dalmau va anar donar pas a totes les personalitats que van formar part de l'acte de cloenda, com l'arquitecte Dani Mòdol, regidor d'Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona, el director del Congrés d'Arquitectura 2016, Roger Subirà, i els tres conferenciants: Juan Herreros, qui va parlar sobre l'interès general de l'arquitectura i els seus valors per millorar les ciutats, el territori i la vida de les persones, Enric Batlle i el desenvolupament del territori i l'espai públic i Beatriz Colomina, qui va parlar d'arquitectura i món digital.

El Congrés, sis mesos de procés participatiu

Amb un format innovador, el Congrés d'Arquitectura ha ajudat a establir els fonaments de l'arquitectura del present i projectar-los cap al futur amb una clara vocació de servei a la societat. Un total de 4.000 congressistes inscrits i més de 600 conferenciants han pogut participar dels 6 mesos d'actes, conferències, exposicions, taules rodones.... S'han celebrat més de 100 actes en múltiples seus i s'han escrit 120 comunicacions que enfoquen diferents qüestions que s'han sotmès a debat i reflexió. També s'han enregistrat 70 entrevistes curtes que responen, des de múltiples opinions, quins són els nous reptes que ha d'afrontar l'arquitectura de cara al futur. Durant l'última setmana, en les jornades de síntesi, han passat pel COAC 115 ponents que han ajudat a resumir tots els temes tractats i determinar una mirada col·lectiva en un moment de canvi com l'actual.

Tots aquests esdeveniments i el material generat ha permès acostar l'arquitectura a diferents institucions, administracions, agrupacions i també a la ciutadania en general. La difusió del congrés ha estat molt positiva per transmetre les qualitats i expertesa dels professionals i el seu compromís amb el desenvolupament sostenible de les ciutats i el paisatge.

El sector ha dedicat una especial atenció al repte global de la mitigació del canvi climàtic. També a la generació d'una Agenda Urbana a favor de ciutats més equitatives, inclusives, resilients i saludables. A pensar en un nou codi deontològic així com un marc legal que permeti processos de qualitat i transparents per a la millora dels entorns urbans, el planejament intermunicipal per incidir en un territori comú, o en la nova Llei de l'Arquitectura que evidenciarà el seu interès general i la seva necessària funció social.

També s'ha reflexionat sobre el dret a l'habitatge i la qualitat de l'habitabilitat. Sobre les actuacions en el patrimoni construït i com garantir-hi les prestacions necessàries en l'actualitat, amb la màxima eficiència energètica i mínima petjada ecològica, a la vegada que donant resposta al valor històric i cultural. L'arquitectura parteix de requeriments i necessitats concretes i evoluciona, a través de les idees i la creativitat, cap a noves expressions físiques que combinen l'expertesa tècnica amb la bellesa i l'emotivitat.

Tot plegat ha de permetre al col·lectiu d'arquitectes reorientar l'exercici professional cap a noves prioritats i en àmbits emergents, amb nous instruments professionals i assumint el canvi de paradigma esdevingut als darrers temps.

Podeu veure l'enregistrament de la ponència de Lluís Comerón aquí.