Parlar en l'actualitat de 'nous mitjans' sembla no tenir sentit i fins i tot podria semblar que és un tema que queda obsolet fins i tot abans de començar. Amb aquesta premissa es va iniciar el debat: s'ha de parlar de mitjans digitals, no de nous mitjans. És evident que els canvis i innovacions tecnològiques han estat objecte d'un desenvolupament tan ràpid al llarg dels últims 15 anys, que en el camp de l'arquitectura sembla que amb prou feines es comencen a entendre i la cerca de com utilitzar-los de la millor manera és constant.

El passat 15 de setembre, a la Sala Picasso, es va aprofundir en l'àmbit de la comunicació, la difusió i la crítica d'arquitectura, les seves possibilitats i la seva evolució. Els convidats, tots influents en el camp de l'arquitectura. Com Edgar González, que va treure ferro al poder dels blogs, les xarxes socials i els seus possibles futurs en l'era de la Realitat Augmentada, la Intel·ligència Artificial i els algorismes. El que la comissaria del debat, Ethel Baraona, descriu com "esquizofrènia digital". "El més important per relacionar-se amb l'arquitectura no és la tecnologia en si mateixa, si no tot el que pots fer amb ella", va assegurar González. Per a ell, el debat sobre l'arquitectura és essencial, sigui a la xarxa o al carrer. "L'arquitectura va més enllà de posar un totxo sobre un altre, hi ha un discurs al voltant". Un discurs que, per Carlos Lanuza, s'amplifica amb les interaccions. S'ha passat de la 'cultura digital' a la 'cultura xarxa'. Per això, amb el bombardeig constant de continguts, "cal tenir una mirada crítica".

La velocitat amb la qual arriben els continguts ja no és la d'abans. El paper obliga al foc lent, a la reflexió. Les plataformes digitals són l'acció. Ho saben bé a Inputmap, la plataforma on col·labora el Leonardo Novelo, que assegura que allà "el grapeig és la clau. Escrivim els textos a sis mans... què hi pot haver més crític que això?" Els debats es multipliquen de forma exponencial a les xarxes socials, els continguts arriben per tots els canals i cal saber netejar la palla. Per això, a confiança que els prescriptors atorguen als seus continguts és la clau: el rigor. La credibilitat. Tal com passava a l'era anològica. Només els continguts rigorosos poden transcendir en el temps.

Convidats
José Juan Barba, Arquitecte, Doctor Arquitecte per l'ETSAM, Madrid. Funda el seu estudi a Madrid el 1991. És professor titular de l'Escola d'Arquitectura de la UAH i Maître de Conferències per la UPMF Grenoble, entre altres. Ha estat jurat de diferents premis i membre del tribunal dels premis Mies van der Rohe (2015, 2017). Ha exposat aquest any a la Biennale de Venècia a “Spaces of Exception / Swazi d’Eccezione”. Guanyador dels premis, en l'àmbit de la critica i difusió, Panayioti Mixeli  Award, Sadas-Pea (Atenes, 2005), premi Pierre Vague ICAC, International committee of Architectural Critics Award (Londres, 2005), i el Santiago Amón (Madrid, 2000). Fundador de METALOCUS, publicació digital independent dedicada a l'arquitectura i molt més. 

Lorenzo Barno, co-fundador amb Agnieszka Stepien del projecte Stepienybarno, des del qual treballen activament a donar assessoria en temes d'Identitat Digital i, per tant, augmentar la visibilitat a la xarxa i millorar les possibilitats laborals dels seus clients. Ha estat corresponsals del blog La Ciudad Viva i, actualment, és un dels directors editorials del blog de Fundació Arquia.

Edgar Gonzalez, Arquitecte a EGD Edgar Gonzalez Design, un estudi de disseny estratègic basat a Madrid des d'on exerceix la seva pràctica com un consultor estratègic especialitzat a aplicar els processos de disseny a problemes complexos i narratius. Des de fa 14 anys és editor en cap de www.edgargonzalez.com, un mitjà de divulgació tangencial sobre arquitectura i disseny. Particularment interessat en els límits de la professió de l'arquitectura, investiga la relació de les noves tecnologies i mitjans de comunicació aplicats als processos creatius i la ciutat contemporània.

Carlos Lanuza, Arquitecte, màster i doctor en Arquitectura per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (UPC-ETSAB), i màster en Interiorisme per ELISAVA. Combina la pràctica de l'arquitectura amb una constant reflexió a través de la recerca. És corresponsal de la revista mexicana Arquine a Barcelona.

Leonardo Novelo, Arquitecte, escriptor i editor. Comissari associat del projecte de recerca "Design for Social Change", dins del programa de Xarxes d'Opinió del FAD. Fundador d'INPUTMAP, una blog de recerca d'arquitectura amb seu a Barcelona i Tòquio, que sorgeix amb el propòsit d'investigar, editar i publicar les relacions que es donen a través dels límits de la cultura contemporània, el disseny, l'arquitectura i entorns digitals.

Lara Pérez-Porro, Arquitecte i dissenyadora, co-editora a Madrid d'Urban Living Lab, una plataforma digital oberta d'innovació dedicada a investigar, explorar, reflexionar i divulgar coneixement i experiències relacionades amb el territori i els seus entorns urbans. S'estructura a partir de la participació activa i relacional entre persones que investiguen i viuen en diferents entorns urbans al voltant del món i interpreten les seves problemàtiques i proposen les reflexions i actuacions necessàries per a la transformació i millora d'aquests entorns urbans.

Jelena Prokopljević, Arquitecta per l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Belgrad, doctorada a l'ETSAB i fundadora del blog La ciudad socialista. Comissària de "Aftermath" (Biennal de Venècia 2016), al costat de Jaume Prat i Isaki Lacuesta. És membre del Comitè d'Experts del Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà; va col·laborar amb el pavelló de Corea de la Biennal de Venècia del 2014, premiat amb el Lleó d'Or, i forma part del Grup de Recerca en Història Actual de la UAB.

Comissària
Ethel Baraona Pohl, Editora, crítica i comissària. Co-fundadora, al costat de César Reyes, de dpr-barcelona, estudi de recerca i editorial independent amb seu a Barcelona, editora de Quaderns d'arquitectura i urbanisme i membre del consell editorial de la revista Volume. 

Pots llegir la Comunicació d'Ethel Baraona Comunication in the era of the machines of Loving Grace sobre Arquitectura i nous mitjans aquí.