La presència de Lucy Bullivant va provocar una revolada a la sala d'actes del COAC tot i ser la setena conferència a Barcelona d'aquesta doctora i assessora en investigació de processos de disseny urbà i sinergies innovadores, coneguda pels seus articles sobre arquitectura a The Guardian.
Lucy Bullivant va ser nomenada el 2010 membre honorari del Royal Institute of British Architects i des de 1987 col·labora amb els principals museus, galeries, institucions culturals, editorials, mitjans de comunicació i entitats internacionals com a comissària, crítica i/o escriptora especialitzada en arquitectura.
Bullivant va definir i exemplificar, com a tancament de la Jornada de Síntesi dedicada als objectes de la professió, les noves prioritats de l'urbanisme contemporani: la igualtat social dels ciutadans, la diversificació dels usos de la terra, la necessitat de reinventar la infraestructura de transport i la consecució de resultats ecològicament avançats. De tot plegat escriu a Urbanista, un web que va obrir per poder canalitzar les seves reflexions aprofitant que els mitjans de comunicació amb els que acostumava a col·laborar van reduir els seus encàrrecs a causa de la crisi.
Bullivant va desenvolupar, davant del públic assistent, les seves idees sobre disseny i societat, els punts forts i febles i com cada vegada és més necessari "mirar la ciutat a través dels ciutadans". Per això, "sovint les parets, amb els seus grafitis, són l'expressió del que demana la get" i ho va demostrar amb una fotografia on les pintades reclamaven, "una solució urgent".
Per poder donar resposta a totes aquestes necessitats, Bullivant demana un arquitectura multidisciplinària per poder "equilibrar els aspectes més durs i més estàtics, amb el fet més tou, més amable". Per això, proposa "edificis permeables, versàtils, que corregeixen les tradicions passades de ciutats i territoris racionals". "Cal abandonar el pensament aïllat del passat, dividit en departaments estancs que no es relacionen entre si", i obrir un urbanisme permeable, viu.
Bullivant va destacar les micro polítiques que provoquen la mediació entre veïns o oenegés per construir habitatges per a gent gran o centres cívics... en definitiva, projectes arquitectònics i d'urbanisme social que neixen de processos participatius. Per a Bullivant, l'autèntic canvi arribarà quan es tinguin en compte les persones. I mentre això no passa, Bullivant explica que per suplir-ho estan sorgint els moviments ciutadans que reclamen i tiren endavant la regeneració de barris amb cooperatives i activistes. Una altra forma d'aquest "urbanisme viu" que reivindica i que generalment va acompanyat de materials locals, mètodes suaus però fermes i molt entusiasme. I també de plataformes i eines digitals que estan evolucionant de maneres molt innovadores el disseny local.
Podeu veure la ponència de la Dra. Bullivant aquí.